6-1-1998. Anàlisi de la setmana del 29 de desembre de 1997 al 4 de gener de 1998 del Servei analitico-informatiu de la XARXA BASCA ROJA.

LA BRUTAL REPRESSIÓ ESPANYOLA DE LA "INTIFADA" BASCA. Un jovent (el basc) patriota i anticapitalista massacrat per policies, jutges i periodistes. I uns pares que creen GURASOAK: enigma basc, clau basca, mirall basc, intel.ligible troca basca que sembla nus gordià davant els obtusos ulls espanyols.

Dissabte 3 de gener de 1998, Donosti, Guipúscoa: maregassa, vents de component oest de força cinc a set amb àrees de força vuit al nord de Guipúscoa. Traduït a llenguatge planer això vol dir que el dissabte seguirà actuant a Donosti el temporal que castiga des d'Any Nou la costa guipuscoana i que per l'acció del mar ha provocat a la ciutat danys per valor de més de dos cents milions de pessetes a vivendes, locals de treball i vehicles. Per aquest motiu continuaven tancats a vehicles i vianants el Paseo Nuevo i l'accés al Peine de los Vientos. Plogué i bufà el vent, bufà el vent i plogué. Plogué, plogué, plogué. Bufà el vent.

Arreplegue aquests detalls de la inclemència del temps el dissabte dia 3 de gener de 1998 a Donosti perquè es valore bé el fet de que deu mil persones (10.000) feren front a aquesta inclemència i en mig d'un fort temporal, en mig de fortes ràfegues de vent i aigua, sota la intensa pluja secundaren la manifestació convocada per Gurasoak. "Massiu suport al jovent, de la mà de Gurasoak. La manifestació de Donosti desborda totes les previsions" proclamen els titulars de la portada d'EGIN el diumenge 4 al damunt d'una foto del cap de la manifestació, amb aquest breu avanç de la informació:

"Milers de persones respongueren ahir a la convocatòria de Gurasoak a Donosti per la defensa del jovent basc, en el que constituí el primer acte de masses d'aquest organisme que aplega els pares dels centenars de joves represaliats en els darrers temps. La manifestació, que desbordà totes les previsions, va recórrer els carrers del centre de Donosti per concloure al Bulevar, on un portantveu criticà l'estratègia repressiva mantinguda per polítics i mitjans de comunicació".

Perquè els qui lligen aquestes línies des de fora d'Euskal Herria sàpiguen "de que va la cosa" ens convé reproduir ací mateix els titulars que a aquesta mateixa notícia posaren també el diumenge uns altres diaris (naturalment, NO EN PORTADA, és clar). Així, EL CORREO ESPAÑOL digué que: "Milers de persones es manifestaren a Donosti contra els judicis a 'grups Y' ". EL MUNDO, o més assabentat o més subtil, deia en la pàgina 8 de la seua edició a la CAB que: "Milers de persones es manifestaren en contra de la detenció de joves acusats de sabotatges".

Les Gestores Pro Amnistia explicaren, en la nota de premsa emessa el dia d'Any Nou per adherir-se a la manifestació, que: "hi exigirem que es respecten els drets del jovent, denunciarem els muntatges policials en els que se'ls involucra, posarem en qüestió l'artificial alarma social i les versions que donen determinats mitjans de comunicació, i assenyalarem també als jutges que empressonen els joves sense cap altra prova que les declaracions policials, moltes vegades obtingudes sota pressió". (1)

El passat més de desembre de 1997 va fer deu anys de la Intifada palestina La protagonitzaren els joves palestins nascuts després de la terrible derrota de la Guerra dels Sis Dies de 1967. S’enfrontaren amb pedres i còctels molotov contra els invasors israelians, recuperaren per als Territoris Ocupats el protagonisme de la lluita i marcaren el pas a tota l'oposició palestina.

Doncs bé, no han estat pocs els que han nomenat "intifada" basca a la "kale borroka". A la lluita de carrer que el jovent basc ha desenvolupat al llarg dels darrers anys (des de 1992) per defensar-se i defensar Euskal Herria de l'agressió que contra ambdues (Euskal Herria i la seua juventut) perpetren el Capital i les Forces Armades espanyoles, incloses les seues tropes indígenes, els "cipayos" de l'Ertzaintza.

Jo he dedicat llarga i sostinguda atenció a aquest fenomen. El mes d'agost de 1996 vaig acabar un llibre: "CAPITALISME O CAOS: LA DEPAUPERACIÓ ABSOLUTA DEL JOVENT BASC (Carta oberta a una jove basca que fa uns dies cremà un autobús a Pamplona)". 16 dels seus 21 capítols estan ja publicats a la nostra web de la XARXA BASCA ROJA, alguns d'ells en la subsecció UNA FORÇA ESTRATÈGICA: EL JOVENT BASC, de la secció ES PREPARA UNA REVOLUCIÓ A EUSKAL HERRIA?.

I tinc el propòsit de oferir-hi en breu la resta de capítols, de manera que aquest siga el meu primer llibre publicat complet abans en la web que en paper. Per proporcionar les coordenades bàsiques del problema de la "kale borroka" (principalment per a qualsevol lector resident fora d'Euskal Herria) reproduesc ací l'inici d'aquest text:

"Companya: no et conec. Ni tan sols estic segur de la teua existència. Ni tan sols que hi haguera dones en el grup de joves bascos que fa uns dies cremà un autobús a Pamplona i després l’acció en telefonada posterior a la premsa com a protesta per la violació dels drets dels presoners polítics bascos i per l'opressió i explotació que pateix Euskal Herria.

Però la teua existència és per mi una hipòtesi raonable amb base empírica. Pràcticament tots els caps de setmana durant els darrers catorze o quinze mesos he presenciat des d'una balconada del Casco Viejo de Pamplona els xocs dels joves bascs amb els policies espanyols. I moltíssimes vegades he distingit figures que eren inequívocament femenines formant part dels grups d'encaputxats que per defensar-se de les agressions llençaven pedres, coets o còctels Molotov.

És aquesta vivència repetida dels caps de setmana la que m'ha fet formular la hipòtesi raonable que hi haguera com a mínim una jove basca, tu, en aquest grup que encengué el autobús.

T'escric aquesta carta perquè acabe de veure i sentir (en aquesta odiosa fàbrica de mentides, de falsificacions, de tergiversacions i trampes que és Euskal Telebista) unes abjectes declaracions sobre una acció semblant a la vostra contra l'autobús. Les han defecat per la boca uns miserables lacais del Capital que 'es menteixen' sindicalistes, pertanyents a aquells sindicats grocs venuts a la patronal, que encara gosen a mal-usar, cobrint-los d'oprobi, els noms en un temps heròics de Comissions Obreres i UGT.

Fixa't bé. Aquests miserables d'UGT i de Comissions Obreres feren, en declarar sobre les accions juvenils basques de sabotatge en autobusos i trens, el que un savi xinès diu que fan sempre els imbècils: que quan se'ls assenyala la lluna amb el dit, miren el dit i no la lluna. Aquests, que no són imbècils, sinó que estan imbecilitzats per Espanya y pel Capital, no miraren, no volgueren mirar el conflicte que assenyalen els sabotatges, miraren la febre, el símptoma, l'efecte, sense voler -sense poder- mirar la malaltia, la causa. I el pensament dèbil que sobre l'assumpte forjaren les seues ments febles, malaltes, contaminades per l'alienació, fou un terrible símptoma de la seua degeneració mental que Espanya i el Capital han aconseguit induir-los i aplicar-los.

Preguntaren com era possible que cremàreu aquells autobusos i aquells trens. La pregunta correcta, la que haurien d'haver-se fet, és com és possible que no us llenceu a cremar TOTS els autobusos, TOTS els trens, TOTS els Bancs, TOTS els cotxes de la policia, TOTES les casernes, TOTES les Esglésies, TOTS els restaurants i grans magatzems, que no us tireu a degoll contra TOTS els que tenim més de trenta anys, els que som, TOTS, culpables, siga com a autors i fruïdors, siga com a còmplices o encobridors o submissos consentidors o, fins i tot, en el millor dels nostres casos, com a toixos, incapaços, incompetents i fracassats subvertidors de l'ordre bestial i injust que patiu.

Fixa't bé, companya. Per als creients és blasfèmia fer servir, usar, el nom de déu debades. Aquestos miserables d'UGT i CCOO no sols van cometre en les seues declaracions una intolerable ofensa contra vosaltres, el jovent basc. Sino que també feren l’equivalent a una blasfèmia, perquè l'atur equival a déu en el Mode de Producció Capitalista; és, -com diu la religió que és déu per al món- la seua condició necessària. Blasfemaren perquè usaren debades el nom de l'atur. Perquè feren servir, com a suprem i legitimador argument per fer la seua protesta, que temien anar a l'atur, i que les vostres accions posaven en perill els seus llocs de treball. Blasfemaren perquè usaren debades el nom de l'atur per injuriar el que precisament sou avui i ací les principals víctimes de l'atur, les dones i homes joves d'Euskal Herria.

Recomane molt vivament navegar per la pàgina web XARXA BASCA ROJA i llegir en la subsecció abans esmentada (UNA FORÇA ESTRATÈGICA: EL JOVENT BASC) els capítols que s'hi inclouen, titulats:

1. La depauperació absoluta del jovent basc (II). La ferotge sentència a la misèria emessa pel Govern tripartit PNB/PSOE/EA i aplaudida pel pseudoparlament bascongat.

2. La depauperació absoluta del jovent basc (III). "L'experiment PSOE" al servei del capital mundial.

3. La depauperació absoluta del jovent basc (IV). La ferotge estafa, l'engany de l'estampeta, que els adults hem permés que el Capital mundial, Espanya i PSOE us facen a vosaltres, dones i homess joves d'Euskal Herria.

4. Parlen de pau i ens fan la guerra de classes (fonamentalment us la fan a les i els joves). Una altra ullada a l'actual depauperació absoluta del jovent, l'informe Petras i l'experiment PSOE per a l'empobriment del proletariat. I el laboratori basc.

5. E) El suicidi pamplonès i la pròxima tragèdia basca: el "coixí" familiar desaparegut. Què fareu les i els joves bascs aturats o precaritzats en morir els vostres pares, en les cases dels quals, i de les pensions dels quals viviu?

Recomane també molt vivament fer ús d'un dels enllaços continguts en aquesta subsecció. El que porta a "La 'kalea borroka', 'la intifada' basca. Per tal de poder llegir-hi l'article de Iñaki Gil de San Vicente titulat "Solament 'kale borroka' juvenil?" publicat a EGIN el 3 d'octubre de 1996). Que comença dient: "Se l’anomena de diferents maneres depenent d'interesos i perspectives: insurrecció juvenil, intifada basca, "kale borroka", sabotatge urbà, autodefensa, violència organitzada, rebel.lió contra el pare, terrorisme difús... Aquests i altres noms indiquen, a més, la sorpresa del poder i el seu estrepitós fracàs a l'hora de comprendre què succeeix. Els seus encopetats experts sols quequegen tòpics justificadors de major i més dura repressió". L'article d'Iñaki es dedica a explicar al lector la "relació de la kale borroka juvenil amb la història propera i amb la memòria de la lluita basca: la seua càrrega simbòlica, el seu contingut de futur i el seu efecte revulsiu i incitador".

Qui a l'Estat espanyol no coneix a Mayor Oreja, Ministre Cap de la Policia espanyola que tortura les basques i els bascos, violador sistemàtic de les Lleis Penitenciàries espanyoles, showman del Govern Aznar, àlias "el rei del micròfon", artista invitat permanent, freqüentment i diàriament present en televisions i emisores de ràdio, especialista en Relacions Públiques adaptades al nivell ètic i intel.lectual de les masses espanyoles, i per tant animador de pors i xenofòbies, d'enveges i cobdícies, de submissió? Mayor Oreja és un artista de la mentida. Menteix amb unció. Menteix amb convicció. Menteix impenitent. Menteix, menteix, menteix.

Aquest mateix diumenge 4 de gener ha reiterat i repetit des de les pàgines dels periòdics una mentida que el dissabte estrenen per televisió. Una mentida específica, deliberada i fal.laç sobre la "kale borroka". Ha afirmat que la "kale borroka" s'està convertint en un "boomerang" contra ETA perquè:"...quan es destrueix una jogueteria, una perruqueria o quan una persona veu el seu cotxe calcinat, hom sap perfectament qui resulta ser l'enemic del benestar" (2)

Passa que Mayor Oreja i els seus sequaços oscil.len entre dues pulsions contradictòries. Per una banda volen proclamar als quatre vents els centenars, els milers de milions de pessetes que sumen els danys provocats per la "kale borroka". I això perquè així esveren la població i magnifiquen com de danyins i indesitjables els que la practiquen.

Però, per una altra banda, no volen que la població prenga conciència del caràcter anticapitalista d'aquesta lluita. I per això amaguen dades i menteixen. Com ho ha fet Mayor Oreja en parlar de "jogueteria" i "perruqueria". Quan les dades canten, criden, expressen, expliciten el seu caràcter anticapitalista.

En efecte, en el període dels anys 1990 a 1996, ambdós inclosos, s'han registrat quasi quatre mil accions de la "kale borroka" (3903) amb pics en els dos últims anys del període: 924 en 1995 i 1.113 en 1996. La distribució per "destinataris" per al període 1991-1996 és aclaridora: més de la meitat (el 57%) de les accions es realitzaren contra Bancs, empreses d'assegurances, empreses públiques o privades i impreses vinculades a interessos francesos. EL MAJOR NOMBRE D'ACCIONS ES REALITZÀ CONTRA BANCS (1.214). Aquest bloc d'accions es completa amb 311 contra telefònica, 192 contra empreses vàries, 166 contra interessos francesos i 82 contra empreses d'assegurances. Mentre que les accions contra Transports (524) i contra les Forces de Seguretat de l'Estat (448) són clarament inferiors en nombre a les accions realitzades contra Bancs i món financer. (3)

I de la mateixa manera que s'ha falsificat, amagat i tergiversat el caràcter anticapitalista de la "kale borroka", s'ha falsificat, amagat i tergiversat el nombre de joves bascos que s'hi troben implicats. En un text meu de juny de 1996 (4) comentava una filtració deliberada feta el 8 de gener de 1996 pel Conseller d'Interior de la CAB, Juan Maria Atutxa,en declarar que coincidia "en més del 90%" amb "l'informe" sobre la violència juvenil a Euskadi encarregat pel Govern bascongat a Javier Elzo i el seu equip. Afirmava jo que:

"...és certament greu que en aquelles dates de gener de 1996 al menys per dues vegades puguera jo sentir en mitjans de comunicació el senyor Elzo quantificant en mil unitats els "joves violents" d'Euskal Herria. Greu perquè estava així donant suport implícit a la ferotge farsa espanyola policíaco-propagandística i reduccionista sobre el jovent basc. Farsa emblemàticament representada pel grotesc reportatge titulat "Història de 400 vàndals", publicat en portada i dues pàgines més per EL PAÍS DOMINGO del 7 de gener de 1996. Greu per la contradicció abusiva d'aquests solament 1.000 joves violents amb les explícites dades de l'obra titulada "Joves Bascs 1990 (Informe Sociològic sobre comportaments, actituds i valors del jovent basc actual i de la seua evolució en els últims quatre anys)", publicada a Vitoria-Gasteiz pel Servei Central de Publicacions del Govern Basc en 1990 i dirigida pel propi Elzo. En la que multiplicant les i els 535.982 joves de l'univers de 15 a 29 anys de la CAB en 1989 pel percentatge respectiu trobat a la mostra per l'enquesta d'Elzo, es comptabilitzaven:

• VINT-I-NOU MIL (28.943) joves que diuen que ja han utilitzat la violència personal com per exemple lluitar contra la policia i altres manifestants (5,4%, en p. 584 de l'informe).

• CENT TRETZE MIL (113.092) joves que justificarien "si no hi ha treball, organitzar-se en un grup l'objectiu del qual siga transformar radicalment la societat (mitjançant la violència si cal) perquè tots puguen tindre un lloc de treball" (21,1%, en p. 606).

• CENT QUARANTA-SIS MIL (146.859) joves que diuen que "poden donar-se certes circumstàncies en les que el terrorisme estiga justificat" (27,4%, en p. 567).

He pres per a la multiplicació dels centres de l'interval d'errada (més/menys 0,9% en el primer cas, 1,7% en el segon i 1,9% en el tercer).Fins i tot amb el marge d'errada aquestes quantitats no baixarien més que a vint-i-quatre mil (24.119), a cent tres mil (103.980) o cent trenta-set mil (137.675) respectivament.

Està clar que no s’es cauexplicació a aquesta autocontradicció pel pas del temps de 1990 a 1995, quan precisament el supòsit de partida és explicar l'AUGMENT en els darrers temps del comportament violent del jovent basc."

Però hi ha més mentides i més greus que les ja ressenyades.

Patim una altra mania espanyola: INVENTAR-SE inexistents conspiracions o organitzacions per perseguir i acusar falsament els seus enemics. N'hi ha prou amb citar com exemples la invenció de "la Mano Negra" a Andalusia i la conjura "judeo-masònica-separatista-comunista" invocada pel dictador espanyol Francisco Franco per "justificar" la seua fúria assassina.

En el cas de la "kale borroka" em limitaré a recomanar navegar per la web XARXA BASCA ROJA per llegir-hi l'Anàlisi titulat "SORPRENENT: EL CAP DE LA POLICIA BASCA ADMET QUE MENTEIX A LA PREMSA, A LA SOCIETAT I ALS JUTGES. Ordenà al seu Gabinet de Premsa cometre el delicte d'acusar falsament de donar suport a ETA als detinguts per lluita urbana" (27-5-1997).

Insòlita, sorprenent autoacusació. Terrorífica també, perquè suposà l'exhibició de la IMPUNITAT dels espanyols i bascos espanyolistes per delinquir en la repressió contra l'esquerra abertzale. En efecte, el passat dilluns 29 es presentaren davant la premsa en l'Aula Magna de la Facultat de Psicologia de Donosti més de dos-cents (200) joves bascos que han sofert detenció per part de les Forces de Seguretat de l'Estat i l'Ertzaintza entre 1992 i 1997. (5)

Els seus portantveus donaren dades: 541 detinguts des de 1992 a 1997 (255 a Navarra, 129 a Guipúscoa, 114 a Biscaia, 43 a Àlava) dels quals 156 ingressaren a presó. I sobretot denunciaren que:

"Els famosos 'grups Y' han servit d'excusa per a realitzar gran nombre de detencions, APLICAR LA TORTURA i impresonar i condemnar molts joves, víctimes d'un muntatge en el que intervenen des de jutges fins a periodistes passant per policies de tots els uniformes, polítics i pseudopacifistes". Per tot açò cridaren a la manifestació a Donosti convocada per Gurasoak.

GURASOAK és, recordem-ho, l'associació de familiars de les i els joves acusats de pertànyer al "grups Y". GURASOAK és una mostra més de l'enigma basc: el de la vitalitat societària del poble basc, capaç de crear amb rapidesa i eficàcia associacions ad hoc per a cada problema concret. Ho contaren els portantveus de GURASOAK en acabar la manifestació: "Veure les nostres filles i fills empresonats, dispersats i criminalitzats és dur de per sí, però saber que poden arribar a ser castigats amb dures condemnes de presó per interesos polítics conjunturals ens resulta inacceptable i fa que ens rebel.lem". (6)

Afegint que "no és fàcil explicar a qui no ha passat per açò la sensació d'impotència que invaeix les famílies afectades". Cride l'atenció sobre el següent paràgraf dels portantveus de GURASOAK: "Com pares i mares PODEM TINDRE IDEES PRÒPIES I DIFERENCIADES A L'HORA DE JUTJAR ELS ESDEVENIMENTS QUE SE SUCCEIXEN A EUSKAL HERRIA. Però això no ens fa ignorar que en els darrers mesos, des de mitjans de comunicació o diferents instàncies polítiques, s'ha estat preparant el terreny per a la justificació i legitimació d'actuacions policials i judicials que estan portant a presó a centenars de joves PER FETS IRRISORIS O PER ACUSACIONS RECOLZADES ÚNICAMENT EN LA PARAULA DEL POLICIA DE TORN". (6)

"Ningú és para qüestionar els procediments i les versions oficials i s'arriba a donar per bones i definitives acusacions esbombades als mitjans de comunicació, impulsors d'aquesta estratègia inquisitorial. En aquest ambient, la manca de proves és substituïda per informacions dirigides a inculpar el detingut; la suposada imparcialitat del jutge es contraresta amb pressions policials i polítiques; les circumstàncies i testimonis favorables als detinguts s'ignoren, i quan arriba el judici, el veredicte està ja CORRECTAMENT orientat" (6)

"N'hi ha prou amb repassar les circunstàncies en que es produeixen moltes de les detencions o irregularitats que condueixen a la seua criminalització per ratificar que el testimoni policial esdevé l'únic element de càrrec. No calen proves". (6)

La veu de GURASOAK (progenitors, en euskara) acusà el transfons polític que envolta la seua situació: "Sentim sorpresos que parlen de rebaixar l'edat penal, d'incrementar la repressió, de més càmeres als carrers, de sancions més dures, de judicis ràpids i exemplaritzants. AQUESTA ÉS L'ÚNICA SOLUCIÓ QUE PROPOSEN PER A UNA QÜESTIÓ QUE ELLS SABEN QUE TÉ UN FONS MÉS PROFUND I AMENAÇA AMB PERLLONGAR-SE". (6)

La raó, el dolor i el dret assisteixen els qui així parlen i així justament es queixen. I la immensa majoria de la població basca discrepa de les mentides i dels muntatges de la premsa espanyola i espanyolista (una enquesta del Govern bascongat realitzada en març de 1997 sumà UN 87% DE LA POBLACIÓ DE LA CAB que digué NO haver-se sentit MAI amenaçada personalment per la violència dels joves radicals al carrer). (7)

El problema és que hi ha un fet polític, basat en un fet històrico-sociològic, pel que aquests dolor, dret i raó continuaran aixafats pel Govern espanyol. El fet polític ÉS QUE AL GOVERN ESPANYOL EL PREMIEN ELS ESPANYOLS PER ACTUAR AIXÍ DE BRUTALMENT, IL.LEGAL I FEIXISTA. El diumenge 4 EL MUNDO publicà una enquesta segons la qual el Ministeri de l'Interior Mayor Oreja és el ministre més valorat pel conjunt dels espanyols, i per qualsevol segment dels espanyols, pels de qualsevol sexe i edat, i tant si han votat el PP com el PSOE o IU.

El dilluns 5 EL MUNDO amplia les dades de l'enquesta i resulta que a la majoria absoluta (52%) dels espanyols els sembla que l'actuació del Govern en la lluita antiterrorista HA ESTAT MOLT BÉ (11%) o BÉ (41%). Sense apenes distinció per sexes i edats. I amb majoria absoluta tant entre els votants del PP (68%) com entre els pseudocomunistes, pseudosocialistes, pseudorepublicans i pseudoecologistes votants d'IU (56%).

El fet històrico-sociològic sobre el que es basa aquest fet polític ha estat ressenyat sovint en aquesta Anàlisis: el de l'encanallament, castració i enviliment produït en les masses de l'Estat espanyol per seixanta anys de dictadura franquista i el seu perllongament joancarlista. I el de la major resistència, el de la vacuna, de gran part del poble basc a aquest procés. Fet històrico-sociològic que implica l'existència de DOS sistemes diferents (i fins i tot contraposats) de valors, actituds i esquemes de comportament: l'espanyol i el basc, el dels éssers lliures que es rebel.len contra l'opressió, i el dels esclaus alienats submissos i satisfets.

Una part MOLT important de l’equivocadament anomenat "problema basc" (del problema espanyol que tenim els bascos) és que una part del poble basc està encomanada pel sistema de valors espanyol. Fet reconegut y documentat fins i tot per sociòlegs basco-espanyolistes com el senyor Elzo. Veiem per exemple les dades absolutament crucials de l'evidència de l'actual i aferrisada lluita d'idees i valors a Euskal Herria i del trencament generacional d'aquesta, que han estat documentats pel mateix Elzo, per exemple en la seua intervenció titulada La Diversitat Nòmica dels Bascos, en les II Jornades de Sociologia, abril de 1993, publicada en 1994 per la Universitat de Deusto (Facutat de CC.PP. i Sociologia) en el volum titulat Valors i Estils de Vida de les nostres Societats en Transformació (pp. 87-94). En la que amb encert s'assenyalava la "moltprobable existència de dos sistemes de valors diferents a Euskadi" (p.88).

Aquest reconeixement per la meua part de l'objectiva dificultat de l'actual situació i de l'immediat futur de GURASOAK i dels seus fills era obligat. Però no vull que apague l'esperança que la seua mateixa aparició i l'èxit de la manifestació del dissabte suposen. Com editorialitzà EGIN amb encert el diumenge: "Una societat que deixa els seus joves als peus de les botes policials està condemnada a viure en perpètua anormalitat".

La societat basca no farà això. Els seus joves són la seua millor basa. La jugarà. Els defendrà. I els seguirà. Fins la victòria.

Justo de la Cueva

(1) EGIN: "La manifestació de demà de Gurasoak continua arreplegant suports", en el numero del 2 de gener de 1998 d'EGIN, p. 12.

(2) DEIA: "Mayor opina que ETA cava la seua pròpia tomba an la societat en estimular la violència al carrer", en el núm. del 4 de gener de 1988 de DEIA, p. 25.

(3) EGIN: "Els números de la "Kale Borroka", en l'Egin urtekaria Euskadi 1997, p. 86.

(4) Gotzon Aranburu: "Els joves detinguts no callen", en el núm. del 30 de desembre de 1997 d'EGIN, p. 12.

(5) Joseba Salbador: "Pares sublevats contra la persecució dels seus fills", en el núm. del 4 de gener de 1988 d'EGIN, p. 11, i X.G: "Denúncies públiques contra alguns periodistes", en el núm. de la mateixa data d’EL MUNDO, edició PB, p. 8.

(6) IBIDEM

(7) EGIN: Actituds davant la violència en la CAB, en EGIN urtekaria EUSKADI 1997, p. 87.